L'ús correcte d'un verificador de transformadors requereix dominar les seves funcions bàsiques, seguir procediments operatius normalitzats i seleccionar el model adequat en funció de l'escenari específic per garantir mesures precises i seguretat operativa.
Funcions bàsiques d'un provador de transformadors
Els provadors de transformadors moderns són dispositius complets que integren múltiples funcions de prova, que cobreixen principalment els següents elements de prova clau:
Prova de la relació de gir i del grup de connexió: mesura la relació de tensió entre els bobinatges primaris i secundaris del transformador, identifica automàticament el mètode de connexió (p. ex., Yyn0, Dyn11) i determina curtcircuits entre girs o errors de muntatge.
Prova de resistència de corrent continu: utilitza tecnologia de font de corrent constant per mesurar la resistència de corrent continu dels bobinatges (fins a 1 μΩ ~ 20 kΩ), que s'utilitza per avaluar la qualitat de la soldadura de bobinats, la resistència de contacte i l'equilibri trifàsic.
Prova sense -càrrega i pèrdua de càrrega: mesura la pèrdua de ferro mitjançant proves sense-càrrega i la pèrdua de coure mitjançant proves de càrrega, calculant així la tensió d'impedància, l'eficiència i la qualificació d'eficiència energètica, que és una base important per jutjar el funcionament econòmic del transformador.
Mesura de la capacitat: mesura passiva de la capacitat del transformador (30 kVA ~ 65000 kVA) sense font d'alimentació externa, que s'utilitza habitualment per investigar augments de capacitat no autoritzats.
Proves d'aïllament i pèrdues dielèctriques: mesura la resistència d'aïllament del bobinatge-a-a terra i de fase-a-, el factor de pèrdua dielèctrica (tanδ) i avalua l'envelliment de l'aïllament.
Anàlisi i correcció intel·ligents: inclou múltiples funcions de correcció automàtica per a la distorsió de la forma d'ona, la temperatura i la tensió/corrent no{0}}nominada, millorant la fiabilitat de les dades de prova-del lloc.
